El sisè projecte desenvolupat pel grup va ser el HAR2015–66307–P. Estrategias documentales aplicadas a los procesos de restauración y divulgación del patrimonio artístico religioso de Mallorca” (01/01/2016–31/12/2020).

El present projecte d’investigació proposava com a objecte d’estudi la selecció i tractament de recursos documentals, capaços i competents, per interactuar amb el desenvolupament aplicat dels protocols d’intervenció restauradora i de divulgació, en l’àmbit del patrimoni artístic religiós de Mallorca.

El potencial quantitatiu del patrimoni artístic religiós, moble i immoble, conservat a Mallorca, la inexistència o desigual aplicació de plans ordinaris de restauració i divulgació del patrimoni que afecten a la diòcesi, convents i catedral, així com l’activitat de la comissió mixta Església Catòlica–Consell Insular, perfilen un argumentari propi que s’ha d’incardinar en la problemàtica derivada de la falta d’una reglamentació específica en matèria de protocols d’intervenció per part de l’administració pública competent.

La trajectòria científica del grup, vinculada a l’estudi i assessorament científic en matèria de conservació i restauració del patrimoni artístic religiós, va permetre detectar la necessitat de donar respostes documentals adequades a les problemàtiques específiques que presenten els béns materials en el seu procés d’intervenció, amb independència de la seva naturalesa moble o immoble, o de l’etapa del procediment, o de la concurrència disciplinar per raó de l’activitat requerida en la metodologia d’intervenció.

Aquesta proposta es definia entorn de dos eixos estratègics de naturalesa documental: el primer, vehiculava la doble cronologia, sincrònica i diacrònica, pròpia de la intervenció material en patrimoni; el segon, definia les capacitats bàsiques i de transferència de la documentació, procedent per un costat de les fonts arxivístiques i iconogràfiques corresponents a la Diòcesi de Mallorca, i per l’altre interactuava amb l’acció restauradora programada a la Catedral de Mallorca entre els anys 2016 i 2019.

Els principals resultats científics d'aquest projecte són:

Llibres

  • DEYÀ BAUZÀ, Miguel J.; FULLANA PUIGSERVER, Pere (coords.) (2016). Juníper Serra. Un lligam des de la Mediterrània fins al nou món al segle XVIII. Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, Ajuntament de Petra.

Aquest llibre recull les actes de les XXXII Jornades d'Estudis Històrics Locals, que, coordinades per Miguel J. Deyà i Pere Fullana, es varen celebrar els dies 8 i 9 de novembre de 2013. En concret, formaren part del conjunt d'actes de l'Any Juníper Serra 2013.
A l’obra s’hi repleguen una dotzena de treballs de professors de Catalunya, Aragó i les Illes Balears que examinen el paper de Juníper Serra en els tres àmbits geogràfics en què es reflectí la seva vida i obra: Mallorca, els territoris peninsulars de la Monarquia espanyola i Amèrica. Petra, els territoris de parla catalana i Califòrnia són els indrets concrets que tenen més protagonisme en el llibre, on -per exemple- també s’examina el paper de Juníper Serra com a catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca, el funcionament econòmic del convent de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús de Palma, on ingressà el jove Serra, o les seves arrels familiars

  • FORTEZA OLIVER, Miquela (2016). Xilografies antigues del Bt. Ramon Llull. Palma: Museu Diocesà, Capítol de la Catedral de Mallorca.

Amb motiu de la celebració de l’any Llull es va publicar aquest llibre titulat Xilografies Antigues del Bt. Ramon Llull. L’estudi inclou una breu història de la Col·lecció i de la Impremta Guasp, responsable de les dues primeres edicions, i un estudi iconogràfic dels gravats dividit per temes i episodis lul·lians. Conté: retrats; escenes narratives com la il·luminació, el martiri o la trobada entre Ramon Llull i els lleons; i representacions relacionades amb l’orde franciscà en defensa de la Immaculada Concepció. Així mateix, es conserven els retrats de dos destacats lul·listes mallorquins, sor Anna Maria del Santíssim Sagrament i el canonge Bartomeu Llull. Aquest repertori lul·lià és, sense cap dubte, una de les fonts gràfiques més completes i singulars per a l’estudi de la iconografia de Ramon Llull.
Aquest llibre no solament pretén homenatjar a Ramon Llull sinó també a l’Impremta Guasp, la qual, encara que ja va rebre una sèrie d’homenatges durant les primeres dècades del segle XX per ser considerada la impremta més antiga d’Europa en funcionament, no està de més que se la recordi novament per la seva gran contribució a la cultura i al patrimoni mallorquí.

  • FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.) (2016). Ramon Llull i la Seu de Mallorca. Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.

Amb aquest llibre estam davant una obra estructurada en deu capítols, és a dir, deu col·laboracions signades per dotze estudiosos especialistes sobretot lul·listes, teòlegs, biblistes, historiadors i historiadors de l’art, que, amb les seves aportacions, han fet possible l’edició del número 14 de la Col·lecció Seu de Mallorca. Totes aquestes contribucions van ser proposades en el marc de les V Jornades d’Estudis Històrics de la Seu de Mallorca, una convocatòria arriscada que tenia les seves singularitats, i que serviren per a descobrir i posar en valor tants i tants detalls que parlen del maridatge entre Ramon Llull i la Seu de Mallorca.

  • BALLESTER JULIÀ, Miquel (2017). Els materials de construcció a Mallorca. La documentació històrica (segles XIV – XVIII). Palma: Lleonard Muntaner.

Aquest estudi esdevindrà amb tota seguretat una aportació inèdita a la literatura científica de la construcció a Mallorca i, alhora, un punt de partida en la línia de recerca que Miquel Ballester ve conreant des de fa uns quants anys. Emprendre l’estudi sistemàtic dels materials i les tècniques constructives a partir de les fonts arxivístiques publicades, a hores d’ara, contribueix a omplir un buit historiogràfic general que haurà de nodrir les àrees historicoartístiques i cientificotècniques implicades en la recerca de l’arquitectura, la construcció i la diversitat tipològica. El món dels professionals de la construcció i de la conservació del patrimoni en són igualment destinataris imprescindibles. (Del pròleg de la Dra. Mercè Gambús)

  • FORTEZA OLIVER, Miquela; MESQUIDA AMENGUAL, Biel (coords.) (2017). L’ull viu. Tres fotògrafs miren Barceló a la Catedral de Mallorca. Halard, Del Moral i Torres. Pollença: El Gall Editor.

Deu anys després de la inauguració de la intervenció de Miquel Barceló a la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, el 2 de febrer de 2007, per fer una celebració vertadera, una commemoració difusora d’aquest patrimoni que ens ajuda a ser el que som, una celebració que sigui alhora festa i feta, hem pensat aquest llibre amb unes fites molt clares: eixamplar els horitzons visibles del retaule barcelonià, que estimam i consideram un tresor públic, mitjançant un procediment tècnic contemporani, la fotografia. I per això hem cercat tres fotògrafs, tres fotògrafs-artistes, cal dir-ho clar, remarcar-ho des del principi, François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres, que per un cantó ens mostràssin l’obra de Barceló a la Seu des d’unes mirades personals i intransferibles, ens la donassin a reconèixer des de la singularitat pròpia i, per l’altre cantó, ens ajudassin a entendre-la, a sentir-la, a descobrir-la de bell nou a través del procés creatiu del seu mirador íntim, des d’indrets que no ha visitat ningú.

Donarem un valor d’essencialitat al procés de documentació creatiu enregistrat pels fotògrafs François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres. Com es podrà llegir més endavant en les declaracions personals sobre la seva relació amb l’artista Miquel Barceló, cadascun d’ells té una manera diferent de visitar, de contactar, de veure i de caçar amb les xarxes de la transparència fotogràfica i amb la pell sensible de la revelació que és cada retrat, la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, i, alhora, descriure i escriure mil i un diàlegs, connexions, exploracions, angles morts, perspectives invistes, empremtes de la llum, tactes i contactes secrets dels quals la intervenció de Barceló, n’és el desencadenador, el catalitzador, l’agent provocador. En les vint fotografies que ha aportat cadascun dels fotògrafs podem veure el pensament de les seves mirades, els seus personals punts de vista de la intervenció barceloniana, el procés d’execució, l’entorn de l’artista i fins i tot altres obres d’ell que hi ressonen. Els tres fotògrafs d’aquest llibre —Halard, Del Moral i Torres— són creadors de llum, i fan llum sobre l’obra de Barceló a la Catedral de Mallorca, sobre nosaltres.

  • FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.) (2017). La música a la Seu: història, art i devoció. Col·lecció Seu de Mallorca, 17. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.

Amb aquest llibre estam davant una obra estructurada en vuit capítols, és a dir, vuit col·laboracions signades per onze estudiosos especialistes en música, art i històrica, sobretot. Totes aquestes aportacions tenen en comú la música, des de perspectives professionals diverses. Com no pot ser d’altra manera, volem agrair als col·laboradors d’aquest volum un per un (Romà Escalas, Francesc Xavier Torres Peters, Francesc Vicens, Andreu Villalonga, Aina Escobar, Maria del Mar Escalas, Sebastià Escalas, Carme Mayol, Miquela Forteza, Cristina Ortiz i Bartomeu Mut) el seu esforç en posar per escrit les seves intervencions i en confiar-les a Publicacions Catedral de Mallorca.

  • GAMBÚS SAIZ, Mercè; FORTEZA OLIVER, Miquela (eds.) (2019), Les pintures murals del claustre franciscà de Sant Bonaventura de Llucmajor, Mallorca. De la restauració a la interpretació. Palma: Edicions UIB.

Aquesta monografia està dedicada a l’estudi cientificotècnic i historicoartístic de les pintures murals situades al claustre franciscà de Sant Bonaventura de Llucmajor, executades al final del segle XVII i principi del segle XVIII. La restauració del conjunt pictòric entre els anys 2006 i 2007, en el context de la rehabilitació arquitectònica integral del claustre, constitueix una de les pàgines més notables de la conservació del patrimoni cultural de Mallorca en els inicis del segle XXI, particularment per la generació de coneixement científic entorn de l’ús d’un llenguatge artístic, el de la pintura mural en grisalla i policroma, gairebé desconegut en l’art conventual mallorquí de l’època moderna.

Més informació al Blog
  • BALLESTER JULIÀ, Miquel (2020). Evolució constructiva de la Catedral de Mallorca. Història, tècniques i materials en els llibres de fàbrica (1570–1630). Palma: Universitat de les Illes Balears, Catedral de Mallorca.

La publicació d’alguns llibres de fàbrica de la Catedral, corresponents a la seva primera etapa constructiva, amb una anàlisi històrica, estudis estadístics i comparatius, etc. posa a l’abast d’estudiosos un primer contacte de com es van dur a terme els inicis de l’obra fins, més o manco, el portal de Mar per una banda i de l’Almoina per l’altra. El propòsit d’aquesta obra és un estudi semblant, però amb una anàlisi més tècnica, alhora que històrica, aprofitant els coneixements acadèmics i la línia d’investigació i publicacions de l’autor.
El període cronològic triat presenta dues parts diferenciades: una primera etapa que comprèn des dels inicis de la Catedral fins pràcticament la seva meitat, realitzada en forma de síntesi dels elements constructius des de dades ja publicades per altres autors. La segona etapa, de recerca i investigació més inèdita, comprèn la darrera meitat de la construcció de la Catedral, especialment a partir de 1570. És en aquest darrer període quan es reinicien amb envergadura les tasques per a continuar el cobriment de les naus de la Catedral fins a 1630, que és quan s’acaben les obres importants a la façana principal. Dues temàtiques s’analitzen en aquest últim apartat: la cronologia constructiva per una part i, per l’altra, els materials de construcció i els mitjans auxiliars utilitzats a l’obra. La major part d’aquest darrer sector es nodreix de les dades que ens aporten els llibres de fàbrica de la Catedral de Mallorca custodiats a l’Arxiu Capitular.

Més informació al Blog
Capítols de llibre
  • ESCOBAR SÁNCHEZ, Aina (2016). «La Seu i les festes a Ramon Llull del segle XVIII: una aproximació historicoartística», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), Ramon Llull i la Seu de Mallorca (pàg. 79–111). Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • FORTEZA OLIVER, Miquela (2016). «Los muestrarios lulianos de la Imprenta Guasp», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), Ramon Llull i la Seu de Mallorca (pàg. 259–302). Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • FULLANA PUIGSERVER, Pere; ESCALAS MARTÍN, Maria del Mar; ESCALAS SUCARI, Sebastián (2016). «El Capítol de la Catedral i els monuments urbans dedicats a Ramon Llull», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), Ramon Llull i la Seu de Mallorca (pàg. 113–150). Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • GAMBÚS SAIZ, Mercè (2016). «La memòria lul·liana a la Seu de Mallorca i la capella del Sagrat Cor. La mobilitat cultual i cultural d’un patrimoni», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), Ramon Llull i la Seu de Mallorca (pàg. 303–383). Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • RAMIS DARDER, Francesc (2016). «El rerefons bíblic de l’argumentació del jueu en el segon llibre del Llibre del gentil e dels tres savis», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), Ramon Llull i la Seu de Mallorca (pàg. 177–203). Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • VILLALONGA VIDAL, Andreu Josep (2016). «Humanisme lul·lista i promoció artística a la Seu de Mallorca: el retaule de Sant Jeroni», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), Ramon Llull i la Seu de Mallorca (pàg. 215–258). Col·lecció Seu de Mallorca, 14. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • ESCALAS MARTÍN, Maria del Mar; ESCALAS SUCARI, Sebastián (2017). «La caixa harmònica i l’acústica catedralícia en la reforma de Gaudí», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), La música a la Seu: història, art i devoció (pàg. 141–183). Col·lecció Seu de Mallorca, 17. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • FORTEZA OLIVER, Miquela; ORTIZ MORENO, Cristina (2017). «Iconografía musical de la Seu de Mallorca. Estrategias de divulgación», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), La música a la Seu: història, art i devoció (pàg. 219–260). Col·lecció Seu de Mallorca, 17. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • VILLALONGA VIDAL, Andreu Josep; ESCOBAR SÁNCHEZ, Aina (2017). «La Immaculada i la Seu de Mallorca. Art, música i festa al segle XVIII», a FULLANA PUIGSERVER, Pere; GAMBÚS SAIZ, Mercè (coords.), La música a la Seu: història, art i devoció (pàg. 89–140). Col·lecció Seu de Mallorca, 17. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca.
  • ESCALAS MARTÍN, Maria del Mar (2019). «La acción transformadora de la piel cerámica. Miquel Barceló en la Catedral de Mallorca (2000–2007)», a PAYO HERNANZ, René; MARTÍN MARTÍNEZ DE SIMÓN, Elena; MATESANZ DEL BARRIO, José; ZAPARAÍN YÁÑEZ; María José (ed.), Vestir la Arquitectura. XXII Congreso de Historia del Arte. Volumen 1 (pàg. 535–540). Burgos: Universidad de Burgos.
  • NOVO MALVÁREZ, Margarita (2019). «Los conventos de clausura de Palma: régimen de protección de un patrimonio material e inmaterial en riesgo de desaparición», a CASTILLO MENA, Alicia (ed.), Actas del III Congreso Internacional de Buenas Prácticas en Patrimonio Mundial: Acciones integrales (pàg. 408–425). Madrid: Universidad Complutense de Madrid [en línia].
  • ESCALAS SUCARI, Sebastián (2020). «La valoración del patrimonio artístico religioso de Mallorca a través de los museos de la diócesis de la primera mitad del siglo XX», a ONRUBIA PINTADO, Jorge; LÓPEZ–MENCHERO BENDICHO, Víctor Manuel; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, David, MORALES HERVÁS, Francisco Javier (eds.), LEGATUM 2.0. Musealización y Puesta en Valor del Patrimonio Cultural (pàg. 131–136). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla–La Mancha [en línia].
Articles de revista
  • ESCALAS SUCARI, Sebastián (2017). «El nacimiento de la conciencia patrimonial religiosa y los museos de la Diócesis de Mallorca en la primera mitad del siglo XX». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 73, pàg. 173–189 [en línia].
  • FULLANA PUIGSERVER, Pere; OLIVER CRESPÍ, Caterina (2017). «El patrimoni religiós compartit a Mallorca: temples, capelles, santuaris, ermites, oratoris, monestirs i convents». Lluc. Revista de Cultura i Idees, 897/8, pàg. 40–45.
  • NOVO MALVÁREZ, Margarita (2017). «Crisis de conventos de clausura de Palma y nuevas perspectivas turísticas». Arte y Ciudad. Revista de Investigación, 12, pàg. 111–134 [en línia].
  • ESCALAS MARTÍN, Maria del Mar (2018). «Origen y transformación histórica de la capilla del Santísimo en la Catedral de Mallorca». Liño: Revista Anual de Historia del Arte, 24, pàg. 35–46 [en línia].
  • NOVO MALVÁREZ, Margarita (2019). «La nueva centralidad turística de Palma (Mallorca). La transformación de conventos en hoteles». Patrimonio: Economía Cultural y Educación para la Paz (MEC–EDUPAZ), 15 (8), pàg. 27–63 [en línia].
  • NOVO MALVÁREZ, Margarita (2019). «Urbanismo en la ciudad cristiana: los archipiélagos conventuales de la ciudad de Palma». Hispania Sacra, 71 (143), pàg. 259–270 [en línia].
  • NOVO MALVÁREZ, Margarita; FORTEZA OLIVER, Miquela (2019). «Tres santuarios y tres modelos de gestión turística en la montaña sagrada de Randa (Mallorca)». Cuadernos de Turismo, 43, pàg. 381–406 [en línia].
  • ESCALAS MARTÍN, Maria del Mar (2020). «Mercè Gambús; Miquela Forteza (ed.), Les pintures murals del claustre franciscà de Sant Bonaventura de Llucmajor, Mallorca. De la restauració a la interpretació. Palma: Edicions UIB, 2019, 204 p. [ressenya]». Mayurqa, 2, pàg. 81-82 [en línia].
  • ESCALAS SUCARI, Sebastián (2020). «La incorporación de la parroquia de Santa Eulalia como recurso de la oferta turística de Palma. La interacción entre su divulgación cultural y la conservación de su patrimonio». Journal of Tourism and Heritage Research, 3 (1), pàg. 357–377 [en línia].
Conferències enregistrades

Una dècada després de la intervenció de Miquel Barceló dins la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca es va dur a terme la celebració del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca: L’obra de Miquel Barceló a la capella del Santíssim deu anys després.

Durant els dies 2 i 3 de març del 2017 es van donar cita un important nombre d’experts i investigadors de caràcter internacional, que van conformar un calidoscopi de mirades que transitaven per la consideració teològica, els usos litúrgics, la crítica artística, la història de l’art, la conservació i la gestió del patrimoni, i la creativitat artística. Les diferents conferències es relacionaran segons l’ordre en què es van produir. Tots els actes celebrats es poden consultar al seu programa.

  • BAUZÀ, Joan; SEGUÍ, Joana Maria (2017). «Inauguració a la Catedral de Mallorca». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, Catedral de Mallorca [en línia].
  • JUNCOSA, Enric (2017). «Miquel Barceló i la gran tradició». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • REUS I MORRO, Jaume (2017). «Espais de l’esperit: de Rothko a Barceló». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • GAMBÚS SAIZ, Mercè (2017). «Les catedrals europees i l’art actual». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • CASTANON AKRAMI, Brice (2017). «Portraits filmés et photographiques de Miquel Barceló». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • PERELLÓ, Sebastià (2017). «Alenar dins el fang». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • GAMBÚS SAIZ, Mercè; MESQUIDA AMENGUAL, Biel (2017). «Presentació projecció: “Els vitralls de Miquel Barceló a la capella del Santíssim”». Conferència del 2 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • PUIG, Armand (2017). «El diàleg entre Bíblia i art en les pintures de Barceló a la Catedral de Mallorca». Conferència del 3 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • VEGA, Amador (2017). «Les ambigüitats del sagrat en l’art contemporani». Conferència del 3 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • ARDENNE, Paul (2017). «Dévotion et esthétisation». Conferència del 3 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • GAMBÚS SAIZ, Mercè; MAS ANDREU, Catalina (2017). «La conservació del patrimoni de la Catedral de Mallorca i els seus reptes de futur». Conferència del 3 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • ALTAIÓ, Vicenç; FERNÁNDEZ MALLO, Agustín; MESQUIDA AMENGUAL, Biel; CASTRO FLORES, Fernando (2017). «Taula rodona: La creativitat entorn a allò sagrat». Conferència del 3 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
  • SUAU, Teodor; GAMBÚS SAIZ, Mercè (2017). «Cloenda del Col·loqui». Conferència del 3 de març del 2017, Conferències del Col·loqui Internacional. L’Art Contemporani a la Catedral de Mallorca, CaixaForum Palma [en línia].
Tesis doctorals
  • NOVO MALVÁREZ, Margarita (2016). Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Potencialidades y nuevos usos vinculados a la gestión de su patrimonio cultural [tesi doctoral]. Dirigida per Mercè Gambús Saiz. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Universitat de les Illes Balears [en línia].
  • BALLESTER JULIÀ, Miquel (2018). Evolució constructiva de la Catedral de Mallorca. Història, tècniques i materials en els llibres de fàbrica (1570–1630) [tesi doctoral]. Dirigida per Mercè Gambús Saiz. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Universitat de les Illes Balears.