Dra. Mercè Gambús Saiz

Mercè Gambús és llicenciada en Història de l’Art (1976), llicenciada en Dret (1979) i doctora en Història de l’Art (1987). És professora titular d’Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears des de l’agost del 1989, on exerceix com a professora des de l’octubre del 1976. Ha estat coordinadora COU i professora especialista LOGSE (1994-1998), vicerectora d’extensió universitària i activitats culturals (1998-2003), vicerectora d’investigació (2003-2004), vicerectora de postgrau i gabinet del rector (2004-2007) i directora del Centre d’Estudis de Postgrau (2006-2007). Ha participat com a membre del consell de redacció de les revistes Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (1988-1998) i Mayurqa (1991-1998). Ha estat membre del patronat de la Fundació Art a la Seu (2002-2008), de la comissió tècnica assessora de Patrimoni Històric de Menorca (2003-2004), de la comissió assessora del Consell de Direcció de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (2003), del Consell Acadèmic de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (2004), Comissió plenària de l’Institut d’Estudis Baleàrics (2005) i de la Comissió Diocesana de Patrimoni i Art Sacre de Mallorca (2004-2013). Actualment fa part del Centre d’Estudis de l’Art del Renaixement de la Fundación Quílez Llisterri (Aragó), Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida, Associació de Crítics i Comissaris d’Art de les Illes Balears. Des de l’any 2009 és assessora tècnica en matèria de patrimoni artístic de la Catedral de Mallorca.

Com a investigadora ha desenvolupat dues línies de treball preferentment, implementades en els àmbits de l’art de l’època moderna i de la conservació i restauració del patrimoni artístic religiós. En el primer cas, s’ha centrat en l’estudi de l’art dels segles XVI i XVII a partir de la tesi doctoral El Manierismo en el arte mallorquín. Siglos XVI y XVII (1987), de la qual han derivat diversos estudis sobre la problemàtica social de l’art mallorquí de l’edat moderna, l’arquitectura de façanes o comportaments iconogràfics de l’escultura monumental. Igualment s’ha ocupat en diverses ocasions dels escultors pròxims al taller de Damià Forment i de la seva activitat a Mallorca o de l’anàlisi de les fonts literàries del segle XVII.

En el segon cas, l’activitat de recerca està associada al Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós, del qual és la investigadora principal. Des de l’any 1997 ha desenvolupat quinze projectes de recerca i contractes, finançats pel Ministeri d’Educació i Ciència, Ministeri d’Economia i Competitivitat, i per diverses administracions públiques. Totes aquestes recerques estan relacionades amb la conservació i restauració del patrimoni religiós de les Illes Balears, centrat preferentment en la gestió dels protocols d’intervenció entorn l’acció documental i l’ús de les tecnologies digitals, i dels quals ha derivat una producció científica nacional i internacional a través de congressos, monografies i revistes especialitzades. Entre les obres restaurades que han estat objecte d’intervenció científica en el marc de projectes de recerca, es poden destacar: el conjunt de l’obra de Gaudí a la Seu, diversos retaules de Palma i la part forana de Mallorca o la recuperació d’obres d’imatgeria popular. Va dirigir el projecte de conservació del conjunt de pintures murals del claustre franciscà de Sant Bonaventura de Llucmajor. Mallorca (2006-2007), i va intervenir com experta en la comissió tècnica del procés de reforma de la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, realitzada pel pintor Miquel Barceló (2000-2007). Ha estat la coordinadora de l’equip encarregat del pla de conservació d’aquesta capella, així com del projecte de restauració i divulgació científica de l’obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca que s’ha executat entre els anys 2008 i 2015.

Per a més informació, visiteu el seu perfil a ORCID i a Dialnet.