Des de la seva creació l’any 1997, el Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós (CPAR) ja ha desenvolupat un total de sis projectes finançats per diferents ministeris del Govern d’Espanya. Actualment es troba desenvolupant el setè projecte.

Igualment, els diferents membres del grup també han anat realitzant un important nombre d’aportacions científiques al marge dels projectes.

Projecte PB96–0202. "Estudio científico-técnico del retablo en Mallorca. Siglos XVI–XVIII"

L’objectiu d’aquest projecte de recerca era fer un estudi sistemàtic dels retaules a Mallorca, entre els segles XVI i XVIII, a partir d'un enfocament fet des d’un punt de vista interdisciplinari. Amb aquesta finalitat es van analitzar alguns aspectes artístics com evolució estilística, localització arxivística, fonts bibliogràfiques i gràfiques. De la mateixa manera, es va determinar la identificació del material utilitzat per a la construcció de les seves pintures: estratigrafia de les capes pictòriques, identificació dels seus components mineralògics i la naturalesa del medi d’unió utilitzat.

Projecte BXX2000–1463. "Imaginería y retablo en Mallorca (época medieval y moderna): bases científico-técnicas para su conservación"

 

Aquest projecte de recerca establia una línia de continuïtat amb l’altre projecte que s’estava duent a terme en l’estudi cientificotècnic dels retaules a Mallorca durant l'època moderna, en aquest cas incorporant les estàtues com un objecte específic d'estudi i ampliant la cronologia a l'època medieval.
L’objectiu principal d’aquest projecte era, amb un enfocament interdisciplinari, elaborar bases cientificotècniques per a la conservació del retaule i del patrimoni estatuari a Mallorca, corresponent a les èpoques medieval i moderna. Tenint en compte això, proposava un esquema basat en la conservació i restauració d’una sèrie d’obres mitjançant un diàleg entre historiadors de l’art, arxivers, químics i restauradors que havien de permetre establir un diagnòstic prèviament i supervisar tots els processos relacionats amb la protecció del patrimoni artístic estudiat.

Projecte HUM2006–07725. "La recuperación de la decoración mural en la arquitectura religiosa de las Islas Baleares"

 

Aquest treball de recerca pretenia estudiar les diferents manifestacions de decoració mural conservades en l'arquitectura religiosa de les Illes Balears com una forma de contribuir a la seva recuperació documental i material. Les pintures murals, els esgrafiats, les façanes ceràmiques i l’escultura monumental són els diferents llenguatges i tècniques que s’han aplicat a la decoració arquitectònica i que han tingut un paper important amb vincles singulars amb l’arquitectura religiosa a les Illes Balears des de l’època que Jaume I va conquerir l’illa fins avui. Pèrdues irreparables, deteriorament progressiu i absència d’estudis especials defineixen l’estat actual d’un patrimoni que necessita conservació i que actualment no té un pla d’intervenció sistemàtica. Així, l'objectiu principal d'aquest projecte consistia en obrir una línia de recerca a les Illes Balears que emprés estudis artístics i històrics sobre decoració mural com a forma de conservar la documentació, el pas que s'ha de fer abans de qualsevol intervenció material, pla de conservació i pla de difusió.

El projecte especificava els objectius de recuperar dues àrees de pintura mural en el mateix nombre de convents (Llucmajor–Mallorca i Ciutadella–Menorca), realitzar un inventari, elaborar un catàleg i preparar un estudi històric-artístic de l’esgrafiat i la façana ceràmica de la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca), i documentar i redactar un pla de conservació d’una ceràmica moderna a la catedral de Palma de Mallorca.

Projecte HAR2009–09929. "Diagnosis por imagen e interpretación histórico-artística en los procesos de recuperación de la decoración mural. Islas Baleares"

En termes genèrics, la finalitat d'aquest projecte és continuar el desenvolupament d'una línia de recerca orientada cap als estudis historicoartístics en matèria de recuperació de la decoració mural de les Illes Balears, com a forma de contribuir, mitjançant la documentació i la interpretació historicoartística, a la caracterització dels diagnòstics en els diferents processos d'intervenció en els que venim actuant, al que, a més, hem d'afegir especialment la necessària reflexió i divulgació científica dels resultats.

Projecte HAR2012–34205. "Metodología aplicada a los protocolos de intervención en los planes de documentación, restauración, conservación preventiva y divulgación en la obra de Antoni Gaudí en la Catedral de Mallorca"

Amb motiu del doble centenari commemorat al llarg de l'any 2015, relatiu tant a la fi de la reforma interior de la Catedral de Mallorca dirigida per l'arquitecte Antoni Gaudí entre els anys 1903–1915, com a la mort del bisbe Pere Joan Campins (23 de febrer del 1915), ideòleg i impulsor del programa restaurador, hem desenvolupat aquest projecte de recerca.

La investigació realitzada va tenir com a objectiu revisitar cent anys després la intervenció artística de Gaudí en el marc d'un edifici monumental com és la Seu de Mallorca, determinar-ne les fonts documentals i capacitat analítica, i generar un nou context d'estudi des del punt de vista de el coneixement històric i de la seva aplicabilitat patrimonial.

Projecte HAR2015–66307–P. Estrategias documentales aplicadas a los procesos de restauración y divulgación del patrimonio artístico religioso de Mallorca”

El present projecte d’investigació proposava com a objecte d’estudi la selecció i tractament de recursos documentals, capaços i competents, per interactuar amb el desenvolupament aplicat dels protocols d’intervenció restauradora i de divulgació, en l’àmbit del patrimoni artístic religiós de Mallorca.

El potencial quantitatiu del patrimoni artístic religiós, moble i immoble, conservat a Mallorca, la inexistència o desigual aplicació de plans ordinaris de restauració i divulgació del patrimoni que afecten a la diòcesi, convents i catedral, així com l’activitat de la comissió mixta Església Catòlica–Consell Insular, perfilen un argumentari propi que s’ha d’incardinar en la problemàtica derivada de la falta d’una reglamentació específica en matèria de protocols d’intervenció per part de l’administració pública competent.

 

La trajectòria científica del grup, vinculada a l’estudi i assessorament científic en matèria de conservació i restauració del patrimoni artístic religiós, va permetre detectar la necessitat de donar respostes documentals adequades a les problemàtiques específiques que presenten els béns materials en el seu procés d’intervenció, amb independència de la seva naturalesa moble o immoble, o de l’etapa del procediment, o de la concurrència disciplinar per raó de l’activitat requerida en la metodologia d’intervenció.

 

Aquesta proposta es definia entorn de dos eixos estratègics de naturalesa documental: el primer, vehiculava la doble cronologia, sincrònica i diacrònica, pròpia de la intervenció material en patrimoni; el segon, definia les capacitats bàsiques i de transferència de la documentació, procedent per un costat de les fonts arxivístiques i iconogràfiques corresponents a la Diòcesi de Mallorca, i per l’altre interactuava amb l’acció restauradora programada a la Catedral de Mallorca entre els anys 2016 i 2019.

Projecte PID2019–110231GB–I00. “Estudio diagnóstico comparado entre la conservación del patrimonio artístico religioso y sus modelos de gestión en las islas de Mallorca y Menorca”

Entre els anys 1295 i 1795 les illes de Mallorca i Menorca van constituir una sola diòcesi. Cinc segles de vinculació institucional han deixat una empremta inesborrable en el seu patrimoni artístic religiós, però també la seva separació diocesana, unida al fet insular i als avatars històrics contemporanis, han contribuït a crear realitats diferencials en l’estat de conservació del seu patrimoni i en els seus models de gestió.

El present projecte té com a objectiu principal el diagnòstic al voltant de l’actualitat del patrimoni artístic religiós de Mallorca i Menorca, des del punt de vista de la seva conservació material i immaterial i de la capacitat de transferència als models de gestió corresponents. Per això es proposa un estudi historicoartístic comparat entre les dues illes mitjançant un enfocament transversal i amb l’assistència de tècniques de treball interdisciplinars. Els paràmetres d’anàlisi utilitzats s’articulen en tres blocs: 1. Les pintures murals conventuals; 2. Les catedrals com a conjunts monumentals; 3. La celebració litúrgica en la seva relació amb el patrimoni immaterial.